martes, 14 de diciembre de 2010

Fin del primer trimestre

Ya se ha acabado el primer trimestre y es momento de echar una miradita hacia atrás y ver cómo ha ido todo.
Yo, particularmente, debo decir que estoy contento con todos los cursos que tengo este año. 1º D, 1º E, 2ºB y mi tutoría, 2º A. Estoy contento en cuanto a la realción personal, es decir, en cuanto al trato con mis alumnos. En general sois majos. Algunos y algunas, majísimos. Pero por lo que respecta a las notas ya no estoy contento del todo. Iré por partes.
1º D y 1ºE. El comportamiento, excelente. Ojalá no cambiéis nunca. Me gusta vuestra actitud, porque atendéis y tenéis mucho interés por lo que yo explico. Además, me traéis muchas fotos y dibujos para sacar muchos puntos. Y habéis sacado muchos puntos. Las notas han sido muy buenas. ¡En 1º E no ha suspendido nadie! y en el D han suspendido solamente dos.
Es una delicia dar clase a estos dos cursos. De verdad.
2º B y 2º A. El comportamiento es totalmente diferente. Habláis por los codos y me cuesta un montón que me atendáis. No sé por qué, pero este primer trimestre habéis perdido el interés por los puntos y por la libreta (hay excepciones, pero hablo en general). Y estudiar, estudiáis bastante poco en general. Parece como si os diera vergüenza ser unos buenos alumnos y alumnas. Por contra diré, como ya he dicho antes, que sois buenos chicos y chicas y que me caéis simpáticos, por eso en vuestras clases, aunque me cuesta más que en las de primero que os calléis, me lo paso bien. Ojalá en este segundo trimestre mejoréis un poco. Ya sabéis, que no habléis tanto, y que me escuchéis más.
Y para finalizar me gustaría, por una parte desearos a todos y todas unas felices fiestas, y por otra parte me gustaría que me comentaráis qué es lo que más os ha gustado, qué cosas no queréis que se cambién, y al revés. Qué es lo que menos os ha gustado y qué cosas os gustaria que cambiara.

miércoles, 24 de noviembre de 2010

La genealogia dels deus grecs.

Si voleu informació sobre la genealogia del deus féu click ací. O aneu a l'entrada original que està feta en desembre de 2007. La podeu trobar a baix de la pàgina a la dreta.

lunes, 15 de noviembre de 2010

L'art de la momificació


Anubis, déu dels funerals i els embalsamaments, atenent un difunt


Per als egipcis, hi havia una altra vida després de la mort: el cos mortal moria, però l'ànima romania viva. El difunt havia de sotmetre's a un juí en què es pesava el seu cor i amb aquests els actes duts a terme durant la seua vida; per superar el juí, el sacerdot recitava una sèrie de fòrmules escrites en el Llibre dels morts, papir que després es depositava en les tombes al costat de les mòmies.

Després del juí, el difunt entrava en el regne d'Osiris. No obstant això, l'esperit necessitava el cos per a seguir existint en l'altra vida. La momificació tenia precisament la finalitat de conservar el mort amb la mateixa aparença que aquest havia tingut en vida: al cadàver se li extreia el cervell i els òrgans interns, que es depositaven en els anomenats vasos canopis. A fi que es conservara eternament, el cos era submergit en unes substàncies determinades i embolicat després amb benes.


Horus, fent la cerimònia de l'obertua de la boca



Aquest treball era fet pels embalsamadors en les cases de la Mort. L'ofici d'aquestes persones era considerat de la categoria més baixa; el seu contacte constant amb la mort, l'olor, difícil de dissimular, amb què quedaven impregnats, així com les marques produïdes pel maeig de líquids corrosius, provocaven el rebuig de la resta de la població.




En aquesta escena presa d'El Llibre dels morts es descriu l'entrada en la Sala de la Veritat Absoluta i el juí de l'home en presència d'Osiris, mentre Thot pren nota en la seua paleta d'escriba



Després de la cerimònia de purificació i d'ofrena, en què un sacerdot complia el ritu de l'obertura de la boca de la mòmia perquè el mort revisquera i s'uniren el cos i l'ànima, que existiren per sempre al regne d'Osiris, el cos era introduït en un sarcòfag en què estava representada la imatge del difunt.



Com que el cadàver havia de romandre intacte, les tombes es construïen en llocs la sequedat dels quals contribuïra a mantrindre'l en un estat ideal de conservació. Els difunts eren soterrats, a més, amb les seues riqueses i els sues béns, que, en el cas dels faraons, incloïen també els seus servidors.
Si voleu més informació sobre l'antic món del egipcis feu clik ací: http://www.slideshare.net/jorgelagim2/unitat-12-la-civilitzaci-egpcia
Per als de segon:
Si voleu veure arquitectura gòtica feu clik ací

miércoles, 10 de noviembre de 2010

lunes, 25 de octubre de 2010

Empieza el curso


Ya hace poco más de un mes que han empezado las clases. Y desde junio que no escribía un nuevo post. Aquel post era una despedida. Bueno un “hasta pronto”. Un resumen de lo que había sido el curso y un intento de recapacitar un poco aquello que habíamos hecho durante el curso.
Ahora el tema es todo lo contrario. Es un “hola qué tal”, “cómo ha ido el verano” y “cómo has empezado el curso…” y “qué esperas de este curso…”
Este año tengo dos primeros de la ESO, el D y el E. Que voy a decirlo rápidamente, en un principio me han causado los dos una muy buena impresión. Son alumnos que están callados en clase, que atienden, muestran interés y que hacen los ejercicios. Yo estoy muy a gusto con ellos. Ya hemos puesto fecha para el trabajo de Grecia, que será en febrero, pero que ellos ya saben que no se lo pueden dejar para el final, y que ya deben empezar a buscar información. Espero que sigan así porque es una delicia darles clase.
En cuanto a los segundos, tengo dos, el A y el B. ¡Ah y soy tutor del A! y otra cosa, a los dos cursos también les doy Educación para la Ciudadanía, que me parece que es muy interesante porque les ayuda a pensar y expresar su opinión. Y además a unos cuantos alumnos y alumnas del B les doy Atención Educativa. Tengo que decir que a casi todos los alumnos de segundo ya los tenía el año pasado, y esto hace que entre nosotros haya confianza, que creo que es bueno, pero que propicia que en clase la mayoría estén bastante relajados y bastante habladores. Creo que les falta centrarse un poco más y tomarse las clases con más seriedad. Pero las clases son buenas. ¡Ah y los de segundo que no se olviden del trabajo que es larguito…
Y ya para terminar me gustaría que si algún alumno o alumna lee esto que hiciera un comentario sobre cómo le gustarían que fuesen las clases, qué quitaría y qué pondría etc.
Y nada, a seguir trabajando y hasta el próximo post.

domingo, 6 de junio de 2010

Fi de curs. Acomiadament.


Ara que s’està acabant el curs m’agradaria dir-vos a tots i totes els meus alumnes algunes cosetes. En primer lloc vull que sapigueu que per a mi ha estat un curs molt bo. I això ha estat així gràcies a tots vosaltres, perquè vaig a dir-vos que heu sigut uns cursos molt simpàtics i molt aptes per a donar classes. Els cursos que he tingut aquest any han sigut tres de primer, el A,B i C, i dos de segon, el D i “els meus”, els de la meua tutoria, el grup E.
Sempre n’hi ha alguns cursos que en determinats moments es posen una miqueta pesadets, per exemple el primer C, els dimecres. No sé si vos en recordareu, però sempre que entrava a la vostra classe (a tercera, la d’abans del pati) sempre em dieu que estàveu cansats, que volíeu festa (a que sí, Lola, Carla...) però jo, com era molt roí, mai vos donava festa i sempre acabàvem demanant l’hora. El grup de primer B també tenia el seu moment dolent, era el dijous a quinta hora. Estàveu cansats i no fèieu més que xerrar. I el primer A, potser era el que tenia millor horari, i per això, la veritat era que xerràveu menys. Pel que fa als dos segons, val a dir que el grup D, en general donava menys problemes a l’hora de donar la classe, però era per l’horari. Dues dies a primera hora (quan encara estàveu mig dormits) i un a segona. Tret de què de vegades m’haguera agradat que fóreu un poquet més treballadors, la resta, bé. Alguns molt bé. No vull dir noms, però ací n’hi havia alumnes molt bons i bones pel que fa al comportament, i també n’hi havia algú o alguna que s’hauria de comprar un despertador. Sabeu qui vull dir ¿no?. I ja per fi, els meus xicots i xicotes, els de la meua tutoria. Què voleu que vos digue? doncs que sou uns bons alumnes, unes excel·lents persones, però sou uns juganers i com deia Marcel, de vegades “...això no és serio” i la veritat era que sí, que de vegades ens passàveu un poquet. Però si mirem el conjunt del curs no heu fet massa maleses. N’estic content de vosaltres en general. L’única cosa que vos vull dir és que n’heu après moltes coses, i no totes bones. Per exemple, l’any passat no eixíeu al corredor, i enguany, (no vull dir noms) però ha hagut algú que si sumem les hores que s’ha passat fora, n’eixirien un grapat. També me’n recorde d’aquelles tres xiquetes que sempre tenien ganes d’anar al bany i després els hi ficaven “retard”... ja sabeu a qui em referisc ¿no?
Bo, ara, per finalitzar, m’agradaria que em diguéreu quines coses vos han agradat (per seguir fent-les) i quines no. Per exemple, allò de fer art, de fer exercicis, de donar apunts, i de la classe en general.
Per la meua part, m’acomiade de tots i totes vosaltres pensant que n’hi haurà alguns i algunes que potser l’any que ve els torne a tindre d’alumnes, però n’hi haurà d’altres que només els veuré pels corredors i pel pati. Vull que sapigueu que vos desitge a tots i totes un bon estiu (que les notes siguen bones, clar) i que encara que ja no sigue el vostre professor de Socials, si necessiteu alguna ajuda, ja sabeu on estic.
Que tingueu sort.